Els alumnes de 4t i 5è d'Enginyeria podran pagar-se la carrera com a mentors dels de primer

EnginyCat, el pla de foment de les Enginyeries anunciat pel conseller Huguet al saló Estudia, inclourà una nova beca perquè els estudiants dels dos últims cursos no hagin de compaginar treball i estudis. Rebrien l’ajuda uns 400 alumnes de tot Catalunya, sempre que hagin completat dos terços de la carrera. Haurien de dedicar una mitjana de 15 hores mensuals a orientar i aconsellar un màxim de cinc alumnes de primer, a canvi de la gratuïtat de la matrícula i d’uns 400 euros mensuals. El pla de foment EnginyCat inclourà també colònies tecnològiques per als adolescents de Secundària i subvencions per a programes privats de formació empresarial.

Al setembre entraran en funcionament, segons les previsions del Comissionat d’Universitats, les noves beques per a alumnes dels dos últims cursos de qualsevol Enginyeria o titulació de Ciències. Per a optar-hi caldrà haver completat dos terços de la carrera, que en les titulacions correspondria a 4t i 5è curs i en les tècniques, 3r i 4t. Les 400 ajudes que s’adjudicarien a tot Catalunya pretenen facilitar l’adaptació dels alumnes de primer semestre i oferir una alternativa als veterans de 4t i 5è curs que compaginen estudis i feina. Si les negociacions amb les universitats i el Ministeri fructifiquen, a canvi de 15 hores mensuals de mitjana, el beneficiari rebria 400 euros cada mes i quedaria eximit del pagament de la matrícula. Els càlculs provisionals assenyalen una ràtio de 5 alumnes novells per a cada mentor, atesos en reunions mensuals individuals. Tot i que en les proves pilot s’ha avaluat com a suficient una reunió al mes, si els resultats obtinguts no mostren millores significatives per als novells, la beca seria modificada per reduir a tres el màxim d’alumnes per mentor i doblar les trobades amb cadascun.

A més de la beca per als mentors, EnginyCat preveu tres paquets de mesures per fomentar la vocació científica del jovent de Secundària, per reduir el nombre d’abandonaments durant la carrera i per subvencionar els cursos urgents de formació que organitzen les empreses mancades d’enginyers. La planificació de les actuacions la duu a terme Joan Francesc Córdoba, de 42 anys i psicòleg social i d’organitzacions. Segons ell, el pla té una durada tancada de 5 anys per “detectar els problemes, resoldre’ls quirúrgicament” i avaluar el 2012 si s’ha aconseguit revifar els baixos nivells de demanda dels estudis científico-tècnics. La davallada ha estat especialment dura per a les enginyeries d’informàtica i telecomunicacions, que en set anys han perdut més de la meitat dels alumne de primer curs. Telecomunicacions, per exemple, ha passat dels més de 800 alumnes de l’any 2000 als 212 d’aquest setembre.

EnginyCat preveu sis blocs d’accions, organitzats en piràmide: tres per a Secundària, dos per a les titulacions universitàries i un per a postgraus. Les línies d’actuació per a Secundària s’anomenen Què fa un enginyer? Què fa una enginyera?, Explora! i Posa’t a Prova!. La primera explicarà als alumnes de 1r i 2n d’ESO quines feines diàries fa un enginyer i promourà l’entrada de més dones als estudis tècnics, que actualment només arriben al 22%. El programa Explora! engegarà Tallers de robòtica i Colònies tecnològiques, per oferir una visió lúdica i desafiant de la ciència. Els tallers els impartirà una empresa especialitzada que visitarà uns 300 centres escolars públics, concertats i privats cada any. En les sessions, de dues hores, els alumnes podran jugar amb els robots de l’empresa i fer-los superar proves. Les colònies, que no s’oferiran fins l’estiu de 2009, proposaran als nois i noies reptes científics, com resoldre problemes en equip o construir petites màquines. Finalment, Posa’t a prova! incentivarà la creació de nous premis per a treballs de recerca científicotècnics al Batxillerat i organitzarà una trobada de totes les entitats que convoquen certàmens similars per cohesionar i donar reconeixement social als organitzants.

Un cop la vocació s’ha transformat en matrícula universitària, el principal punt feble és l’alt índex d’abandonaments. Prop d’un 42% dels alumnes que cursen enginyeries deixa la facultat, sobretot a causa de l’estricta fase selectiva de primer curs. Només un 40% acaba els estudis, que exigeixen dedicació completa. Les beques per a alumnes mentors compensen la impossibilitat de treballar durant la carrera, que és molt difícil de compaginar fins i tot amb les campanyes d’estiu i Nadal. Però és una solució a curt termini i no per a la totalitat d’estudiants. Per això hi ha una segona acció destinada als equips directius dels centres, anomenada Prepara’t! i que encara està a mig definir. Es tractaria d’elaborar nous materials pedagògics innovadors i de referència, que evitessin la dispersió actual de recursos. És a dir, en comptes de consultar vuit llibres diferents, l’alumne disposaria d’un únic llibre de referència, rigurós però molt didàctic, per a cada assignatura. A més, es finançarien els intercanvis de bones pràctiques amb equips directius estrangers, per contagiar-se de les fórmules exitoses d’altres països i donar eines als departaments per a l'elaboració dels nous plans d'estudis adaptats a la metodologia del Pla de Bolonya.

Pel que fa als postgraus subvencionats, encara hi ha molts detalls per definir. Joan Francesc Córdoba, l’encarregat de planificació d'EnginyCat, reconeix que “encara falta seure amb els agents per concretar fórmules de reducció de costs”. L’increment de vocacions, si es produeix, no tindrà efectes en el mercat laboral fins d’aquí 6 anys com a mínim i el sector tecnològic busca professionals per avui mateix. Els cursos de formació exprés permetrien sortir del pas a les empreses amb una manca urgent d’enginyers, que podrien reciclar per un preu reduït a personal provinent d’àmbits afins, com les ciències pures o fins i tot empresarials.

Publicat 01/05/2008